Català

A alliberats.cat ja vam explicar com instal·lar nous tipus de lletra al nostre sistema, però en aquell cas ho fèiem per mitjà d’ordres de terminal. En els repositoris oficials d’Ubuntu, hi ha un parell de programes que ens permeten instal·lar/desinstal·lar tipus de lletra al nostre sistema. Un d’ells és el FontMatrix, que no va malament del tot, però que m’ha donat algun problema en desinstal·lar alguna lletra i intentar tornar-la a instal·lar. Un altre programa per a gestionar lletres és el Fonty Python però, apart del nom, no m’agrada gens el funcionament del programa.

Fa poc, a Ubuntu Geek recomanaven el Font Manager, i la veritat és que m’ha agradat molt. En l’anotació d’Ubuntu Geek, proposaven instal·lar el programa baixant-se el fitxer .deb de la pàgina de descàrregues del Font Manager. La versió actual, és la 0.4.4-1, i per tant el fitxer a descarregar actualment es diu font-manager_0.4.4-1_all.deb. Un cop descarregat, anem per mitjà del navegador de fitxers (Nautilus) i fem doble clic sobre el fitxer per a instal·lar el programa. Si ho preferim, un cop descarregat també el podem instal·lar des d’un terminal, per mitjà de la comanda següent:

sudo dpkg -i font-manager*.deb

Trobarem el programa a través del menú “Aplicacions>Gràfics>Font Manager”.

Pantalla principal del Font Manager

Des del Font Manager podrem veure els tipus de lletra que tenim, com es veuen i fins i tot comparar-les entre sí. També podrem (com no) instal·lar noves lletres, que prèviament ens podem baixar d’internet, de pàgines com FontSquirrel o UrbanFonts (per exemple). Ho farem des de la icona que mostra una “a” sota el panell esquerre de la finestra:

Instal·lació d'una nova lletra

La nova lletra la trobarem sota la categoria “User”. Des de la mateixa icona des d’on hem instal·lat una nova lletra, també podrem desinstal·lar-ne. De tota manera, en comptes de desinstal·lar resulta molt més interessant l’opció que porta el mateix programa de desactivar-la. Ho podrem fer fent doble clic sobre el nom del tipus de lletra.

Font: Ubuntu Geek

Apunts relacionats

• Instal·lar tipus de lletra de Windows Vista a GNU/Linux (3)
• Instal·lar un nou tipus de lletra a GNU/Linux (6)

A principis de mes es va publicar la tercera actualització de la branca 3.0 del Thunderbird. L'únic canvi que portava era una correcció d'un error que es produïa en actualitzar-se a la versió 3.0.2 que produïa que desapareixessin algunes carpetes.

• "Thunderbird 3.0.3 Now Available" - Mozilla Messaging
• notes de la versió

• Thunderbird 3.0.2: Windows, Linux, Mac OS X

No sé si a vosaltres us passa el mateix, però l’F-Spot és un gestor de fotografies que no em convenç gens ni mica: no m’agrada l’organització de les seccions, té uns quants bugs sense solucionar i… no sé, bàsicament no em convenç. Shotwell està programat amb Vala, una pseudo-alternativa a Mono (pels puritans).

Farà cosa d’una setmana vaig llegir un article a WebUpd8 que parlava de Shotwell, un gestor de fotografies senzill però potent que entre d’altres característiques permet pujar les nostres fotografies de forma senzilla i ràpida al Facebook, Flickr o Picasa. El que més m’agrada d’aquest programa és que funciona ràpid i té les quatre eines bàsiques que com a usuari necessite. Ací teniu una captura:

Finestra principal del Shotwell

Instal·lació

Existeixen paquets precompilats per Ubuntu i Fedora (a Fedora el teniu als repositoris, tot i que es recomana compilar des de les fonts, ja que la versió dels repositoris és una mica antiga). També existeix una versió per a Windows en estat alfa (no permet la importació des de càmeres o penjar fitxers als diferents serveis web). Per a Ubuntu, afegiu el següent ppa:

sudo add-apt-repository ppa:yorba/ppa

sudo apt-get update && sudo apt-get install shotwell

Potser us interessa llegir una miqueta sobre Vala. He trobat un article interessant que parla sobre Vala com a alternativa a Mono.

• Enllaç | Pàgina oficial de Shotwell

Un mes exacte de la darrera actualització de la branca 3.1 del Thunderbird (el que era la primera alpha) se n'ha publicat la primera beta.

La llista de canvis no és massa llarga:

• S'han corregit algunes errors per a millorar l'actualització des del Thunderbird 2.0.
• També s'ha millorat el sistema d'auto-completar, les pestanyes i el gestor d'activitat.
• S'han fet algunes petites millores i correccions a la interfície.
• I s'ha millorat l'estabilitat i el consum del programa.

D'aquesta manera el gestor de correu electrònic de Mozilla fa un passet més pel llançament de la nova versió.

• “Lanikai Beta 1 is Here” – Mozilla Messaging
• notes de la versió

• Thunderbird 3.1b1: Windows, Linux, Mac OS X (això no són versions estables, sinó beta, si no sou un usuari avançat o un testejador no les descarregueu)

A Phoronix han fet un estudi per comprovar quin és el consum d’energia i memòria que fan servir els escriptoris més populars de GNU/Linux: KDE, GNOME, XFCE i LXDE.

La prova s’ha fet amb un ultraportàtil Samsung NC10 (processador Intel Atom N270 i 2GB de RAM) amb la distribució Ubuntu 10.04 actualitzada al 7 de març. En tots els casos el procés s’ha dut a terme de forma que al sistema operatiu només es trobava un dels escriptoris instal·lats. És a dir, era una instal·lació neta de cada un dels escriptoris.

Abans de mostrar els resultats, m’agradaria puntualitzar que Ubuntu fa servir moltes dependències GTK a l’escriptori de Kubuntu. Això podria afectar d’alguna manera al seu rendiment i consum de memòria. Probablement seria millor haver-ne fet els tests amb una distribució com Arch, que permet deixar un sistema amb menys paquets per defecte i menys dependències instal·lades.

Resultats de les proves

S’han estudiat tres paràmetres: consum de memòria, temperatura del processador i consum d’energia. S’han fet dues proves diferents:

• 1er test. Es deixa l’ordinador durant 60 segons sense fer res, després 60 segons més però el LVDS apagat mitjançant DKMS (no entenc ben bé això) i finalment es reprodueix un vídeo.
• 2n test. Es fa un ús molt bàsic de l’escriptori, navegant pels diferents menús i obrint el navegador.

Cal dir que les diferències entre el primer i el segon test no són realment molt grans en termes d’energia i temperatura. KDE es posicionava per sobre dels altres i tenia una mitjana de temperatura 2 o 3ºC superior a la de la resta d’escriptoris. El consum d’energia tampoc ha mostrat grans divergències. Només al segon test KDE ha mostrat un consum lleugerament superior a la resta.

Consum de memòria

Consum de memòria del primer test

En aquest cas s’aprecia de forma important la diferència de consum entre tots els escriptoris mostrant el que molts es podien esperar: LXDE (groc) i XFCE (verd) consumeixen per defecte molta menys memòria que no ho fan GNOME o KDE. Concretament, de mitjana, el sistema amb LXDE consumeix 312Mb de RAM, XFCE consumeix 343Mb, GNOME 401Mb i KDE 522Mb.

Estem parlant d’una diferència molt important, sobretot en el cas de KDE ja que consumeix prou més memòria que la resta. Aquesta dada em sorprèn, ja que em pensava que KDE4 havia millorat aquest aspecte. I encara que Kubuntu no siga la millor distribució per provar KDE, la diferència continua sent important. LXDE mostra els resultats esperats, és considerat un dels escriptoris més lleugers de la “gama alta”, i així ho demostra el seu consum de memòria.

Consum de memòria del 2n test

En el cas del segon test, no hi ha diferències remarcables. KDE continua sent el que més memòria consumeix i LXDE el que menys. En canvi sí que és interessant comprovar que XFCE, quan s’obre el navegador, arriba a consumer gairebé el mateix que GNOME. Això podria ser per diferents raons relacionades amb si s’obren més dimonis o programes pel rerefons en obrir el navegador.

Conclusions

Més enllà de la lluita sobre si les proves fetes demostren o no que realment un escriptori és més lleuger o consumeix menys que un altre, el que realment ens interessa com a usuaris és trobar el millor sistema empaquetat que consumisca els menors recursos possibles. És a dir, en realitat per als usuaris el sistema és en realitat un «gran paquet» que té un rendiment concret.

Per això mateix, tot i que aquests tests mostren moltes dades interessants, haguera estat més interessant haver comparat el consum de memòria i energia entre diferents “empaquetats” (o siga, distribucions) per comprovar el consum de memòria amb els diferents escriptoris segons la distribució.

• Enllaç | Article original amb els tests

Precedents

Mono és el nom d’un projecte lliure impulsat per Novell per crear un grup d’eines lliures, basades en GNU/Linux i compatibles amb .NET segons l’especificat pel ECMA.

Miguel de Icaza va interessar-se pel projecte .NET ara fa ja 10 anys quan Microsoft va publicar la documentació relativa al projecte. Per altra part, a Ximian van adonar-se dels avantatges que .NET els suposaria i començaren a implementar un reemplaçament de .NET. Sembla que la feina que va fer en Miguel de Icaza els va servir de molta ajuda. Al cap de tres anys, al 2004, es publicà la versió 1.0 de Mono. Actualment estem per la versió 2.6.1 (febrer de 2010).

El problema

La implementació a Mono d’alguns components de .NET és la part que podria haver estat amenaçada d’alguna manera per violació de patents propietàries de Microsoft (ASP.NET, ADO.NET i Windows Forms). Aquestes tecnologies de Microsoft no estan actualment implementades del tot a Mono i no són realment necessàries per desenvolupar aplicacions amb Mono.

Richard Stallman i la Free Software Foundation consideren que és perillós fer servir la tecnologia Mono per la possible amenaça d’una demanda per part de Microsoft per la violació de les seues patents. Per aquesta raó, l’FSF recomana evitar fer servir programari lliure basat en Mono.

Al 2006, Microsoft i Novell van anunciar un acord pel qual Microsoft es comprometria a no demandar els clients de Novell per violació de patents, cosa que s’estenia també als desenvolupadors de Novell, però no a la resta. Per descomptat, aquesta decisió fou molt criticada pel fet que atemptava contra la igualtat dels usuaris que fan servir un programari concret.

En una nota de la FSF, en Richard Stallman afirmava que:

Microsoft probablement està planejant un dia d’aquests carregar-se totes implementacions lliures de C# fent servir patents de programari

Al juliol de 2009 Microsoft va anunciar que no demandaria per violació de patents a ningú que implementara, distribuïra o fera servir implementacions alternatives de .NET. Tot i així, la Free Software Foundation ha reiterat les seues advertències al respecte ja que aquesta nova promesa (coneguda com la Microsoft Open Specification Promise) no incloïa algunes biblioteques de .NET que s’implementen a Mono.

Llavors, és Mono realment dolent?

Crec que segons la història ha quedat clar que Mono es sí mateix no és dolent i que l’amenaça recau en el fet que algunes parts de Mono que realment no tenen per què ser necessàries per desenvolupar programari, podrien violar algunes de les patents de Microsoft.

Aprofitant una discussió que vam tindre al fòrum al respecte, vull agafar un parell de comentaris que en Jordi Mas (desenvolupador de Gbrainy, programa fet amb Mono que s’ha inclòs a la nova versió d’Ubuntu) sobre tot això i que pense que aclarirà moltes coses:

• Mono no és potencialment privatiu, això ho podem extraure de la definició inicial que hem fet.
• Sobre el tema de la inclusió de Mono a diferents distribucions, Ubuntu s’hi va pronunciar ja fa un temps. Bàsicament no han vist amenaces reals per fer servir aplicacions amb Mono.
• GNOME no depèn de Mono. Si ben és cert que el Tomboy s’inclou per defecte al GNOME i que l’Evolution té alguna dependència de Mono, realment no són dependències crítiques (per exemple Fedora ofereix una versió de l’Evolution sense dependències de Mono).
• Mono no és el futur de GTK. De fet, el Gnome-shell (peça clau del futur GNOME3) empra un motor propi de JavaScript i Clutter poc a poc va agafant més pes.
• El projecte GNU també impulsa una implementació lliure de .NET, en el qual distribueixen i aprofiten molta feina feta pel projecte Mono.

Tot i que al 2004 es plantejava la idea que Mono podria convertir-se en la plataforma de desenvolupament de linux per defecte, ara mateix la realitat és ben diferent. En Jordi Mas em comentava l’altre dia que actualment gairebé ja no es desenvolupen aplicacions amb Mono per a l’entorn d’escriptori GNOME.

Cal aclarir que molts projectes lliures es troben sota l’amenaça de ser demandats per violació de patents, Mono no és l’únic. D’implementacions lliures de tecnologies propietàries n’hi ha moltes, i per tant el tema és realment complicat. Llavors, es podria concloure que:

1. Mono és un projecte més que es troba sota l’amenaça de demanda per violació de patents.
2. Ara mateix és complicat evitar tot el programari que podria ser afectat per una demanda de violació de patents.

Evidentment, en Richard Stallman és l’únic que té clar que fer servir qualsevol d’aquestes coses no és bo i ell, coherent amb sí mateix, treballa amb un sistema que no té gran cosa. La resta, que no tenim capacitat (i potser tampoc temps) per mirar-nos-ho profundament hem de conformar-nos en la confiança que una o altra distribució ens done. Si esteu molt preocupats per això, sempre podeu fer servir una de les distribucions que segons l’FSF són totalment lliures.

Més informació al respecte

• Article de la wikipedia sobre Mono (anglès)
• Projecte Mono
• Per què no s’ha de fer servir Mono (article de l’FSF)
• Llistat d’algunes de les aplicacions que s’han fet amb Mono
• Why mono doesn’t suck

Si teniu una targeta NVIDIA al vostre ordinador i feu servir algun dels mòduls gràfics de les versions 196.75, 195.36.08 i 195.36.03, hauríeu de desinstal·lar-los i instal·lar una versió anterior. Al vostre gestor de paquets en trobareu la versió que feu servir (proveu a cercar “nvidia”). Aquells qui feu servir Ubuntu Karmic no teniu de què preocupar-vos ja que la versió que s’instal·la per defecte és la 185.

Aaron Plattner, de Nvidia, ha fet un anunci oficial tot explicant que el problema és de control del ventilador: aquests mòduls fan que el ventilador que refreda la targeta deixe de funcionar. El problema afecta a totes les versions esmentades a dalt. Això afecta tant als mòduls tant de Windows com de Linux.

Tintii és un programeta senzill que ens permet d’una forma ràpida separar els colors de les nostres fotografies. Bàsicament estem parlant de la possibilitat de separar colors ben diferenciats a fotografies: el cel, la pell, el verd de la natura, etc. Tintii pot crear diferents canals que ens permet activar i desactivar.

Després, modificant altres paràmetres com són la barraja de canals, la detecció de color i el post-processat, es poden obtindre resultats prou macos. Per descomptat això es pot fer amb el gimp i altres programes, però probablement trigaríem una miqueta més.

Tintii té versions per a Windows, MacOSX i Linux. El problema pera linux és que no existeixen paquets precompilats per a distribucions (almenys jo només he trobat un per a l’ubuntu jaunty que funciona bé també al karmic). Llavors, si el voleu instal·lar haureu de baixar-vos el tar.bz2 i compilar-lo (tasca que sembla complicada pel tema de les dependències). Qui tingueu ubuntu de 32bits, podeu fer servir aquest paquet precompilat.

• Enllaç | Pàgina oficial
• Descàrrega | Tintii en tar.bz2 | Paquet deb per a ubuntu 32 bits

Pau caminant per París

Hui estava mirant les estadístiques del web i m’he trobat amb una cosa curiosa. I és que entre tota la gent que ha arribat a SomGNU mitjançant Google, podem trobar que ho han fet després d’introduir “android català”, “somgnu”, “fons d’escriptori” i… “SEXE”. I no és conya, ací tinc la prova:

Resulta que si introduïu “sexe” a google català, a la pàgina 7 trobareu un enllaç a una de les tires ecol. Ja m’ho imaginava.

La cosa és curiosa, perquè probablement aquells que em coneixen, no s’estranyarien d’aquest resultat…

Normalment tenim un volum important de notícies sobre Ubuntu, però s’ha de dir que aquesta setmana ha estat una mica bombardeig. Bé, és inevitable, ja que sembla que Ubuntu s’està publicitant bé i això potser bo per al programari lliure -tot i les reticències que suscita-. Tingueu un bon cap de setmana!

• Jupiter és un giny per a l’escriptori GNOME de gestió de l’energia. És senzill i ens permet controlar paràmetres la resolució i orientació de la pantalla, establir el rendiment o controlar alguns dispositius.
• Sabíeu que podeu configurar el Firefox per què faça  servir el GMail o Yahoo com a gestors de correu quan feu clic a algun mailto.
• Interessantíssim article del Marc Belnzunces sobre quin navegador i sistema operatiu són millors per a l’ús del català.
• Mozilla ha presentat la segona alfa del Firefox 3.7. La interfície de linux ha sofert un canvi radical, ara és molt millor que abans, no el reconeixereu!.
• KDE SC 4.4 ha presentat una versió per a Windows (no puc evitar preguntar-me si el projecte de KDE Windows realment paga la pena).
• S’ha publicat Midori 0.2.3, un navegador gtk que fa servir webkit com a motor de renderització. És senzill, però potent.
• Existeix una extensió per a l’OpenOffice.org que ens permet traduir text només seleccionant-lo i fent clic. Es diu: TradutorOOoNote i està genial, però com que funciona per detecció automàtica, a mi no em detecta el català.
• Una de les novetats que vindrà amb GNOME3 serà el GNOME Activity Journal, que registrarà tot allò que anem fent amb l’ordinador. Ens permetrà això tornar enrere en el temps?.
• L’1 de març, Mark Shuttleworth va deixar de ser CEO d’Ubuntu, ara ho és una tal Jane Silber i sembla que donarà un punt de vista més empresarial a Ubuntu.
• Per acabar, Elive ha presentat la versió 2.0 després de dos anys de desenvolupament. És una distro lleugera que fa servir enlightenment per defecte.

Tant de bo el Rhythmbox fora així (vist a omgubuntu):

Interfície proposada per al Rhythmbox (és un disseny)

Aquells qui vulgueu provar els nous temes que s’han preparat per a Ubuntu Lucid teniu a continuació una guia pas a pas per fer-ho. Cal dir que s’ha d’instal·lar el motor murrine per tal de poder fer-los servir. Teniu les instruccions originals en anglès a WebUpd8 (que són els que bàsicament més al dia han estat respecte a tot això).

Instal·lació del motor murrine

A Karmic cal afegir el següent repositori:

sudo add-apt-repository ppa:suraia/ppa

I seguidament actualitzar i instal·lar el paquet:

sudo apt-get update && sudo apt-get upgrade

sudo apt-get install gtk2-engines-murrine

Un cop fet això ja podreu baixar-vos els dos paquets necessaris per tindre el tema:

• Ligth themes
• Tema d’icones mono

Després ja podreu triar el tema a Sistema > Preferències > Aparença:

Selecció del tema Ambiance (fosc)

Jo he hagut de reiniciar l’escriptori (eixir i tornar a entrar) per tal que es veiera bé. El resultat final he d’admetre que és fantàstic:

Escriptori amb el nou tema Ambiance

En un primer moment no me n'havia adonat, però llegint un apunt al bloc Mozilla Links ho he vist i he volgut anar-ho a comprovar: el Firefox 3.7 alpha 2 té un nou aspecte als sistemes Windows, semblant al que ja ens havien presentat en aquelles captures de pantalla prèvies que es van publicar fa mesos.

A continuació us deixo una captura de pantalla:

El nou tema destaca per utilitzar colors grisos/veixos que són més suaus per la vista.

El Firefox 3.7 avança a un ritme força ràpid i si a principis de febrer teníem la primera alpha, ara ja se n'ha publicat la segona. Aquest cop les novetats són diverses i força interessants perquè afecten a tots els usuaris finals:

• Els connectors ja s'executen en un procés apart, de manera que si, per exemple, se'ns bloqueja el Flash no haurem de tancar tot el Firefox. Cal dir que aquesta característica encara no funciona en sistemes Mac OS X.
  

• El botó d'actualitzar i d'aturar la càrrega de la pàgina s'ha fusionat. Això passa sempre que els posem de costat a la interfície. De manera que si algú no vol que es fusionin només cal que hi posi un separador al mig.
• S'ha millorat el motor de JavaScript, de manera que ara és més ràpid.
• Compatibilitat amb les imatges SVG animades.
• Millores al suport de l'HTML 5.
• També s'ha millorat la seguretat en el sistema SSL.
• Altres millores en el rendiment del programa i en la velocitat de càrrega de les pàgines.

Sembla que certament s'ha fet un pas de gegant aquest últim mes. Encara queda molta feina però el nou Firefox ja té elements suficients per considerar-lo una millora substancial respecte la versió 3.6.
notes de la versió

• Firefox 3.7a2: Windows, Linux, Mac OS X (atenció això no són versions estables, sinó Alpha, si no sou un usuari avançat no les descarregueu / les baixades són en anglès)
• Via: The Firefox Extension Guru's Blog (1)
  

Com ja va anunciar en Mark Shuttleworth fa un parell de setmanes, Ubuntu canviarà prou el seu aspecte i no només a nivell d’escriptori, sinó també a nivell de màrqueting tot canviant els seus logos i pàgines web. Hui hem pogut conèixer el nou aspecte de la marca així com nous temes d’escriptori que s’afegiran a la propera versió 10.04, tot sota un nom global anomenat Light.

El logo

Logos comunitaris

El temes nous

Un nou bootsplash

Simplement genial!

• Baixada | Tema Android Robot per a Chromium
• Vist a Ubuntulife

Potser recordareu el concurs que es va fer coincidint amb el llançament del Firefox 3.0 per crear samarretes amb la temàtica del Firefox: va tenir un gran èxit de participació, a sota podeu veure els dissenys guanyadors:

Mozilla ha obert ara un nou concurs també basat en les samarretes però aquest cop hauran de tenir com a tema precisament la Fundació Mozilla, els seus temes principals (obertura, comunitat, innovació) i/o el dragonet del logotip.

El concurs acaba el 30 d'abril, si voleu veure'n les condicions i premis podeu entrar a la pàgina de Mozilla Creative Collective.

Després de l’article d’ahir respecte a la inclusió del Chromium als repositoris oficials d’Ubuntu vam poder arreplegar uns quants comentaris interessants. De tots, em vaig quedar amb el del Toni, que ens donava informació sobre el que està fent Mozilla per millorar el Firefox.

• Respecte al motor de Javascript els de Mozilla estan treballant en un nou motor anomenat «JaegerMonkey» per tal de posar-se a la mateixa alçada que els navegadors que actualment el superen en velocitat (Chrome, Safari i Opera).
• Quant al temps d’arrancada del programa, sembla que també hi ha un projecte enfocat en això (com es pot veure al seu wiki).
• Quant a les extensions, s’està treballant en un nou entorn de desenvolupament anomenat «JetPack» amb el qual els que saben programació web podran desenvolupar extensions.
• Respecte a la interfície, des de no fa molt ja sabem que Firefox 4 tindrà canvis importants en la organització dels elements de la interfície. Ho canviaran també a GNU/Linux?

En Toni també fa un comentari interessant:

Un punt que sí que trobo super important és el tema de la inclusió del suport pel tag HTML5 de vídeos en format H.264 a Chrome, però només de Theora (format obert) en Firefox. Seria molt fort que Google aprofitant Youtube deixés “fora de joc” el Firefox oferint vídeos només en el format H.264 en la remodelació de la pròxima versió del site, especialment si es té en compte el que ha vingut a representar Firefox en la lluita dels estàndards oberts a Internet (en contra de les intencions de Microsoft) i que tots, especialment Google, ens n’hem beneficiat.

Click here to view the embedded video.

En Raimon Guarro i Nogués m’ha enviat informació sobre més cursos relacionats amb programari lliure que es faran a Barcelona de cara a la primavera. Un d’aquests cursos, Curs intensiu de Blender, donarà a més dos crèdits de lliure elecció per la UB (de fet, el curs es farà a la UB).

Per altra part, també trobareu altres cursos que es realitzaran a la Casa Orlandai:

• Curs de Blender. 20 hores – 82€ – a partir del 25 d’abril
• De Windows a GNU/Linux sense ensurts. 20 hores – 82€ – a partir del 21 d’abril
• Creació de pàgines web amb programari lliure. 40 hores – 164€ – a partir del 20 d’abril

Podeu obtindre més informació i saber-ne els períodes d’inscripció als enllaços que hem posat o a Casa Orlandai, c/ Jaume Piquet nº23, prop de la para de FGC Sarrià, a 10 minuts de Plaça Catalunya. http://www.casaorlandai.cat o al  telèfon 93 252 42 62.

Des dels inicis de les distribucions GNU/Linux, Firefox ha estat un protagonista essencial (sense menysprear altres navegadors). El pas del temps ha demostrat, però, que potser Mozilla s’ha acomodat massa al seu lloc i ara podria estar amenaçada. No vull ser amarillista, però crec que és una realitat que parla per sí mateixa: mentre que el Firefox s’ha convertit en un navegador pesat -tot i que potent-, Chromium fa el mateix però més ràpid, amb un aspecte molt atractiu (el Firefox gairebé no ha canviat en 5 anys, i si parlem de la versió per a linux, Firefox continua igual que al principi) i amb un desenvolupament molt ràpid.

Fins ara, a l’Ubuntu, era necessari afegir el repositori chromium daily per tindre el Chromium, però ara ja no serà així: Ubuntu Lucid inclourà Chromium als seus repositoris oficials, amb la qual cosa serà molt més fàcil instal·lar-lo. És més, què passarà amb l’Ubuntu Netbook on prima la lleugeresa?. Per omplir el got, només ens queda recordar que Mozilla viu i ha viscut gràcies a Google -supose que això ja ho estaran canviant-.

L’entrada de Chromium als repositoris oficials s’hauria de veure com un avís. És clar que Chromium havia d’entrar per força, ja que és programari lliure. Però això el posiciona al mateix nivell que el Firefox i llavors no hi ha cap raó per continuar fent servir el Firefox si el Chromium fa el mateix però més ràpid. En un any, el Chromium ha passat d’un 1% a un 7% global d’ús i això sense implementar totes les característiques que implementa el Firefox. Què passarà quan les implemente?.

Crec que Mozilla hauria de començar a plantejar-se dur a terme canvis importants:

• Augment dràstic de la velocitat del navegador (no només a la navegació, sinó també al seu funcionament com a programa)
• Canvi de l’aspecte (això sembla que ja s’està treballant)
• Protecció total de la privacitat dels usuaris
• Inclusió interna d’extensions bàsiques com Weave
• Canvi total i absolut del sistema de baixades

Bé, aquestes són algunes de les meues idees. Així que m’agradaria preguntar-vos: què és el que més vos emprenya del Firefox?.